El bar de l’institut.

El bar de l’institut INS carelló d’Empúries estaba ple de gent fumadora. Aquesta gent es fotia de tots els altres: dels professors, de alguna gent de batxillerat i també de la gent culte. En un racó hi havia els profes que explicaven acudits entre ells, d’altra banda hi havia els de batxillerat que només estudiaven i, els fumadors que només feien tonteries però quan s’ananven,  a sobre que les finestres estaven obertes i les portes perquè hi passés l’aire,  la densa olor del fum, que feia molta pudor i ana calor asfixiant.

 

Carta informal

Hola Christian,

Ja fa temps que no ens veiem. Com estàs ? Com va la vida a ANG ? A ALE si està bé.

Quants anys fa que no ens veiem… Crec qu fa 5 anys. Jo he pogut fer la carrera ENG de avions. Primer arreglava els avions petits i ara fa reparo avions grans, com de AIRB i BOIN. A l’INS vaig anar a unes feries de VIDOJ i l’EDI era gegant, era 4 vegades més gran que l’ESCO. Aquì fa mal temps perquè cada dos diez plou i pocs diez surt el sol. BER es una ciutat preciosa, perquè jo visc allà. Hi ha moltes coses per visitar com el Brandenburger Tor, però en realitat es molt més precios a la nit. I BER també té molts museus i un  es de  VIDOJ. T’ensenya  com van evolucionar les consoles  fins avui en dia. Espero que tu hagis aconseguit allò que volies i fins aviat, que et TROB bé.

P.S: I molts RECO de part de la meva familia. Déu.   

 

CREUS QUE LES VIDIOJOCS SÓN COMPATIBLES I ÚTILS AMB L’ENSENYAMENT ?

Considero que els videojocs poden afavorir l’apenentatge en molts aspectos, malgrat tots els prejudicis que encara hi ha en la nostra societat. D’una banda, molts jocs poden millorar els reflexos i la lógica mitjancçant batalles i resolución de misteris, o ajuden a entrenar l’agilitat mental, els idiomas i fins i tot l’esport. D’altra banda, molta gent rebutja els videojocs pels prejudicis que es tenen d’aquests i pel rebuig a la novetat. Un exemple d’això és el menyspreu pels jocs  de rol dels “violents”, excusant-se en anéctodes com ” l’assassí de la catana”. No obstant això, això no és la culpa dels jocs, ja que depèn de les persones  i qualsevol excés és dolent, sigui amb els jocs o la televisió. En conclusió, no hem    de deixar portar pels prejudicis sinó que hem de veure el carácter lúdic i la qualitat de portes que obren els videojocs.

Capítol 15 : Visió Retrospectiva.

Era una nit curta i boirosa del mes de novembre. Watson i Holmes seien a banda i banda d’un joc i Watson fa una visió Retrospectiva del que han deduit sobre Sr.Stapleton. Per què a partir d’aquelles dues converses amb la Sra.Stapelton. Holmes va deduir que Stapleton era un Baskerville,era fill d’aquell  Rodger Baskerville. El germà petit de sir Charles, va fugir al Sud d’Amèrica, on va deduir que va morir solter. El fill d’ell es va casar amb Beryl Garcia, despés de robar una suma considerable de diners públics, va fugir Anglaterra i va fundar una escola a l’est de Yorkshire. Va ser professor artístic i la seva ficció en l’entomologia. Però quan va tornar a prop de la mansió Baskerville el Sir Charles li va parlar del gos de la família. Així va comprar un gos molt fort i alt i amb l’ajuda de la Laura Lyons estaba allà perquè esperaba  la Sr.Lyons va veure el gos i va morir d’un atac de cor. Anthony era el criat vell de la casa Herpit i es cuidava del  gos quan Stapleton no hi era. Stapleton volia matar a sir Henry, però no ho va aconseguir. Stapleton maltractava molt la seva dona perquè quan Holmes la va trobar embolicada de roba vella  va veure que tenia molts blaus per tot el cos. El gos era tan horrible pèrquè era un animal ferotge i mig mort de gana i amb la seva aparició matava la persona de por. Stapleton vol fugir però si torna el sud d’Amèrica el busquen i Anglaterra també. I acaba que Watson i Holmes han tingut unes setmanes de feina feixuga .

Capítol 14 : El gos de Baskerville

Comença en que Homles, Watson i Lestrade van anar danvt de la casa de Frankland amb un caruatge llogat. Van aparcar a dues-centes iardes de la mansió Merripit House on Watson ja va estar dins de la mansió perqué també era l’unic que coneixia la casa. Watson va anar de puntetes a la mansió i va veure a sir Henry i Stapleton que fumaven cigars i tenien café i vi al davant. De cop i volta Stapleton s’alça i va sortir de la cambra. Mentrestan Watson sentía un grinyol d’una porta i unes petjades de botes i era el naturalista. La nit era clara però de cop i volta va venir un boira i d’un momento a l’altre ja no es veía ni les mans. Van recular perquè ja no veien res , mig quilometre perquè també la mansió estaba envoltada per un mar blanc. De cop i volta senten unes petjades rapides cada vegada se sentien les pentjades mes fortes fins que veien un ulls brillaven com carbons encesos i de la boca li sortia foc. El gos venia dada cop més a prop Watson i Holmes comencen alhora a disparar, la bestia va deixar un udol esgarrifos, aixó ens demostra que almenys un tret l’havia tocat. Sir Henry va sortir de la mansió i el gos directament el persaguia. De cop que la bestia salta sobre la victima Holmes buida el seu revolver al llom de la bèstia, va caure rodolant  d’esquena. Watson veu que està a terra va agafar la pistola contra el cap horrible de la bèstia , però no em va caldre disparar: el gos gegant era mort. Després de la mort de la bèstia Holmes i Watson van aixecar el sir Henry que tenia encara la cara palida i el van portar en una roa perquè es descanses. Mentrestant Holmes, Watson i Lestrade van tornar correns cap la casa de Frankland i només la llum de la menjador estaba ences , Holmes va agafar la llantina i va explorar cada racó de la casa menys en el pasadis de dalt hi havia una porta tancada amb clau. Al mig de la habitació havía una biga on hi havia una dona o un home embolicat i lligat amb uns llansols. Quan la van desligar era la senyora Stapleton que va caure com un sac. Els hi van dir que el gos estaba mort , va fer un sospir profund i d’una revolta va treure els braços i es veía que estaba ple de morats i blaus . La senyora Stapleton els hi va dir on es amagava el gos iva dir en una vella mina d’estay en una illa al cor del fangar. Van deixar Lestade amo i señor de la casa, mentre Watson i Holmes tornàven amb el baronet a la mansió de Baskerville. De cop i volta van anar  cap al fangar de Grimpen perquè creien que Stapleton estaba alla perquè era on es amagava, per`Stapelton na va arribar a l’illa per amagar-se de la nit anterior enmig de la boira. Per Grimpen abien moltes deixalles que indicava la posición d’una mina abandonada. Al costat hi havia cases avandonades on també es savia que hi havia un gos per els ossos que i havien i des de alla es sentía els udols gens agradables enel cas podía amagar el gos a Merripit House, però això era un risc. Per  la llegenda del gos infernal i després veure el gos per la familia Baskerville tots van morir de por encontes de ser matat per el gos.

2n trimestre:

CURRÍCULUM DE LARS CREMER

LLOC DE TREBALL SOL LICITAT:

Mecànic d’avions

1. DADES PERSONALS:

Nom: Lars Cremer

Lloc I data de naixament: Krefeld, 24 de Juliol de 1990

DNI: E 19681785 D

Adreca: Empúries B 13B

Telèfon: 697 245 068

e-mail: larscremer1@gmail.com

2. FORMACIÓ

- Graduat escolar a INS Castelló d’Empúries, 2009.

-Certificant de Nivell B de 1r Llengua estrangera Anglés.

-Cicle formatiu de Mecanic d’avions mitjà.

-Cicle formatiu de Mecanic d’avions Superior.

-Curso segon d’anglés a l’Escola Oficial d’Idiomes de Krefeld.

3. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL:

-Mecanic d’avions ( Control de clients I facturació)

       a l’ aeodrum d’Empuriabrava del 22 de juny  al 10 de septembre de 2010.

-          Període de paàctiques escolars (200 hores) a mecànica d’avions

       l’aerodrom de Bérlin (curs 2010-2011).

4. DADES COMPLEMENTÀRIES

Idiomes: Bon coneixament oral i escrit d’anglés i alemany. Bon Coneixament oral de català i castellà.

Nivell superior d’anglés i alemany.

Carnet de conduir: A1 I B

5. INFORMES

Poden demanar referències sobre la meva activitat professional a el Sr. Hekard Schmit, cap de la secció de recursos humans de l’ aeodrum d’Ampuriabrava. Tel. 972 450 765.

Ampuriabrava, 5 de gener de 2011.

Hobies: El treball que faig és també el meu hobie preferit, perquè des de ho vaig veure per 1r cop em va agradar molt. Altres hobies: anar pescar, conduir moto d’aigua i trobar-me  amb els meus amics.

Caràracter: soc un noi simpatic, gracios però quan toca soc serios, em comporto molt bé em porsones que em respecten i soc un bon treballador. I quan tingui els 28 anys comensaré a muntar la meva empresa.

3era part :

Carta informal

Hola Christian,

Ja fa temps que no ens veiem. Com estàs ? Com va la vida a Anglaterra ? A Alemanya si està bé.

Quants anys fa que no ens veiem… Crec qu fa cinc anys. Jo he pogut fer la carrera d’enginyer d’avions. Primer arreglava els avions petits i ara fa reparo avions grans, com de Airbus i Boing. A l’istiu vaig anar a unes feries de videojocs i l’edifici era gegant, era 4 vegades més gran que l’escola. Aquì fa mal temps perquè cada dos diez plou i pocs diez surt el sol. Berlín es una ciutat preciosa, perquè jo visc allà. Hi ha moltes coses per visitar com el Brandenburger Tor, però en realitat es molt més precios a la nit. I Berlin també té molts museus i un  es de  videojocs. T’ensenya  com van evolucionar les consoles  fins avui en dia. Espero que tu hagis aconseguit allò que volies i fins aviat, que et trobis bé.

P.S: I molts records de part de la meva familia. Déu.

1era part :

Adolesència.

L’article de la Gemma Castanyer que hi ha programes de la vida real com Hermano mayor, supernanny o el campamento. Aquest programes els han fet perquè volen ensenyar els adolescents d’avui dia com es comporten. L’ article també descriu una adolacent que insulta la seva mare, la pica etc… La Rosana que té 20 anys ni estudia, ni treballa i només viu pendent dels  gossos que té a casa. Els adolacents de avui dia alguns són terribles hi alguns que son educats, hi per això aquets programes ens volen ensenyar com educar bé els fills.

Xavier Gual.

Xavier Gual ens vol dir que hiha families que no tenen prous diners perquè  puguin pagar els llibres amb el PLRMI, per això hi ha l’ampa. L’1X1 l’any passat no va  ser el que hauria de ser. L’ordinador si es trencava s’hauria de tornar de pegar  i moltes familes no s’ho podrien permetre. Aquest  any hi ha pocs diners per pegar la tinta de les fotocopies i també per fer les fototcopies, però hi ha escoles que s’ho poden permetre comprar pissares digitals, ordinadors etc.